La Yapa- segona fase de l’anàlisi

Manuel Castro Báez
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a La Yapa- segona fase de l’anàlisi

Projecte: La Yapa | Grup 2 | Manuel Castro Báez i Maria Vila Hernandez

 

Hola companyes

En aquesta darrera part de la nostra anàlisi del projecte La Yapa tractarem de profunditzar i respondre a les noves qüestions que se’ns plantegen.

Imatge 1. Logotip del projecte La Yapa.

Pel que fa a la metodologia de treball que s’ha seguit des de l’inici fins a l’execució final del projecte, La Yapa ha emprat en tot el procés de materialització metodologies participatives i de teatre comunitari. Aquest tipus de metodologies es focalitzen en involucrar al grup de persones participants completament, tant en la presa de decisions com en el procés de creació de solucions i estratègies. Per aconseguir aquesta involucració grupal s’han aplicat conceptes de col·laboració, diàleg i la participació activa dins del conjunt de l’àmbit productiu de les pràctiques artístiques col·laboratives.

A més a més, la creació de la performance s’ha basat en el teatre comunitari. Aquesta tècnica basa el desenvolupament de l’objecte teatral en la participació i la reflexió crítica de les persones d’una mateixa comunitat. Estem parlant, no d’una obra preestablerta on un grup de persones representen uns papers, sinó d’un procés de creació des de zero i des de la comunitat. En aquesta metodologia es busca que les persones s’involucrin activament en temes d’interès comú.

Aquesta metodologia s’ha treballat en els diferents tallers que s’han realitzat:

  • Taller d’apropament a la creació col·lectiva i visual

En el primer taller s’introdueix als participants de la comunitat al projecte centrant el procés en ells com a representació de la comunitat i element principal. En aquest taller s’utilitzen metodologies participatives de l’estil de la pluja d’idees, grups de discussió o l’anàlisi de problemes i solucions. El resultat d’aquest taller és la voluntat de realitzar una intervenció performativa a l’espai públic per reivindicar els espais del barri com espais socials interculturals i de celebració de la diversitat.

  • Taller de disseny plàstic i estètica de la màscara de l’espai públic

Es parteix de la premissa d’emprar un artefacte, les màscares, com a element representatiu. Aquest permet al públic identificar-se en qualsevol dels performers. La funció de la màscara és eliminar la individualitat de la persona per representar la diversitat del barri amb les diferents formes i colors de les màscares.

  • Taller de construcció i intervenció a l’espai públic

En l’últim taller es defineix col·lectivament el desenvolupament d’aquesta performance. Aquest consisteix a realitzar una ruta des del barri del Carmen fins al barri de San Andrés, reproduint aquesta performance d’Art Públic itinerant. En el taller s’han emprat el teatre comunitari per designar unes actuacions reivindicatives en diferents parts del recorregut. D’aquesta manera, la performance comença amb els actors envoltant una reproducció del globus terraqüi, amb draps i aigua “netejant el món” a crit de “limpio” i exclamacions reivindicatives de caràcter polític. Exemplifiquen així els problemes del món i fomenten la reflexió de l’espectador. Aquest és només un exemple de les diferents actuacions del recorregut.

Imatge 2. La Yapa – Moment en què es “neteja” el món en la performance.

La performance es pot visionar a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=nq41KVgipvg&t=8s

Quant als mitjans o recursos que s’han fet servir per a la difusió del projecte, s’han requerit diferents agents i actuacions. Tal com ens comenten des d’Aye Cultura Social, amb què ens hem posat en contacte, el projecte va comptar amb la intervenció d’una empresa de disseny encarregada de dissenyar l’apartat visual per a la difusió del projecte. Aquesta mateixa empresa va participar en la realització d’un dels tallers. Aquesta relació directa i interna amb el projecte, per part de l’agència de disseny, permet als dissenyadors obtenir un ampli coneixement del projecte de primera mà, i com podem observar en la seva imatge gràfica, un excel·lent resultat en l’apartat visual.

A banda de la realització de la imatge gràfica, el projecte també ha comptat amb la videògrafa Andrea Martínez, qui s’ha encarregat d’enregistrar tot el procés del projecte, des dels tallers fins a la totalitat de la performance. Gràcies a aquesta feina disposem de videoresums del projecte com l’enllaçat anteriorment.

Per a la difusió del projecte, de cara al públic general, s’han emprat dos canals paral·lels. Primerament, la web de l’entitat que promou el projecte, Aye Cultura Social, on es pot trobar tota la informació sobre el projecte així com els enllaços als vídeos esmentats. També s’ha emprat la web per a la difusió del dia de l’estrena de la performance.

Per complementar la difusió feta a través de la web, també han comptat amb les xarxes socials de l’entitat. En concret, s’han emprat Facebook, Twitter i Instagram, on s’han fet diferents publicacions sobre el projecte, així com de la data d’estrena.

Per últim, és important no menysvalorar la importància de la naturalitat d’un projecte de barri, on finalment, l’estratègia de difusió més important és el boca a boca entre veïns. També durant el mateix dia de la performance, la mateixa posada en escena és una mena de difusió en directe sobre el que està passant i que pot també crear interès al públic casual que s’uneix a l’experiència i acompanya la performance.

També ha tingut un paper important en el conjunt del projecte i pel que fa a l’anàlisi dels resultats la creació d’un grup de discussió que es va fer a posteriori. Aquest, com a tècnica d’investigació qualitativa en forma de discussió oberta, tracta d’obtenir una sèrie de respostes a partir d’un conjunt de preguntes plantejades inicialment a partir de la interacció i la col·laboració entre els diferents agents implicats en el projecte. Durant el desenvolupament de la discussió els diferents integrants del grup aporten els seus punts de vista i les possibles propostes de millora. D’aquesta forma, el projecte es manté viu, modificable i en evolució, de manera que aquestes aportacions es poden tenir en compte per a futures edicions o versions de la posada en escena.

En el cas concret de La Yapa, la funció i finalitat d’aquest grup ha estat la d’avaluar de forma quantitativa i qualitativa tot el procés des de la idea inicial fins a la posada en escena final. S’han tingut en compte les perspectives inicials i resultats obtinguts a través de la recollida d’impressions i percepcions aportades pels diferents participants i a través de l’observació i anàlisi de la resposta del públic, tan in situ en el moment en què va tenir lloc l’acció performativa com, posteriorment, a través dels medis i xarxes socials esmentats anteriorment.

En aquest sentit, és interessant tenir en compte el potencial que tenen els mitjans de comunicació i els nous medis com a eines de difusió, les quals permeten que els treballs i projectes artístics arribin a un nombre molt elevat de públic.

Fins aquí hem estat parlant de La Yapa com a acció performativa portada a terme a la ciutat de Murcia, però realment el projecte és un treball obert amb previsió de continuïtat. De fet, el projecte tindrà una nova posada en escena, aquesta vegada a Xile durant el 2023. En aquests moments s’ha confirmat El Algar, Cartagena i comptarà amb la col·laboració del Centro Gabriela Mistral, GAM, centre cultural contemporani ubicat en un edifici històric al cor de la ciutat de Santiago de Chile.

De la mateixa manera que a l’edició portada a terme a Múrcia, el proper projecte s’adapta al context i treballa amb el territori en aliança amb diferents agents de la comunitat amb l’organització prèvia d’una convocatòria de participació en la creació. Posteriorment, es constitueix el grup de participants tractant d’evidenciar la pluralitat d’aquest i es desenvolupa el procés de creació per finalitzar amb la mostra que tindrà lloc al territori.

 

Bibliografia

 

Activitat 2: Els desafiaments de la pràctica. Estudi de cas

Debat1

  1. Sílvia Iglesias Matamoros
    Visibilitat: Públic

    Hola Manuel i Maria, us deixem per aquí el nostre comentari:

    Pel que fa a les similituds i diferències en aquesta segona fase de l’estudi de cas, tal com en l’anterior ocasió, podem trobar tant punts en comú com divergències. Pensant en aquells aspectes més significatius, a més a més de compartir ambdós projectes una metodologia de treball col·laborativa i participativa (en què es treballa amb la cocreació artística), en tots dos casos també és precisament aquesta metodologia emprada la clau de l’èxit; doncs és a través d’aquesta que s’aconsegueix integrar i implicar completament les veïnes i veïns dels barris en totes les fases de creació i desenvolupament dels projectes.
    Com a diferències, no tots els mitjans i mètodes de difusió són iguals (tot i que sí que trobem coincidències com la web, una forma de difusió molt habitual) i tampoc la continuïtat dels projectes és la mateixa. A més a més, com apunt curiós, ens ha semblat interessant el fet que en La Gata perduda és característic que els cors musicals vesteixin roba amb rostres dels veïns i veïnes del barri i, en el cas de La Yapa és precisament al revés; són els mateixos veïns que es tapen la cara amb màscares – segur que podríem extreure moltes idees de les diferents formes de representació i empoderament que poden emprar-se des de la pràctica artística.

    Així, d’aquesta comparativa sens dubte podem aprendre -o més aviat continuar confirmant- que, en les pràctiques artístiques col·laboratives, allò que és més significatiu no és pas l’aparença del resultat final del projecte o la seva materialització, sinó el procés de cocreació que es desenvolupa fins aquest punt, i que transforma l’entorn i les persones que hi participen. Tot i que el pressupost i les formes de difusió són importants, al final en tots dos casos veiem que l’èxit dels projectes es mesura en la forma en què s’han situat en el seu context, el barri, i en els processos i transformacions que han desencadenat en aquest.

    Per acabar, trobem molt interessant el fet que s’hagin especificat els tallers que s’han dut a terme per concebre el projecte, ja que ens ajuden a comprendre molt millor la manera de treballar a La Yapa. En la mateixa línia, pel que fa a l’explicació del resultat final del projecte, ara ens queda molt més clar com es materialitza, i la seva continuïtat.
    Com a apunt, hem vist que comenteu que des del grup de discussió va avaluar-se el projecte de forma interna, però tenim curiositat de saber si, des de la seva font de finançament va demanar-se a posteriori algun informe del resultat final del projecte finançat?

    Estarem esperant la vostra anàlisi final de La Yapa, una abraçada!

    Marina Pérez i Sílvia Iglesias

Deixa un comentari