No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Projecte: La Yapa | Grup 2 | Manuel Castro Báez i Maria Vila Hernandez
Hola companyes
En aquesta darrera part de la nostra anàlisi del projecte La Yapa tractarem de profunditzar i respondre a les noves qüestions que se’ns plantegen.
Pel que fa a la metodologia de treball que s’ha seguit des de l’inici fins a l’execució final del projecte, La Yapa ha emprat en tot el procés de materialització metodologies participatives i de teatre comunitari. Aquest tipus de metodologies es focalitzen en involucrar al grup de persones participants completament, tant en la presa de decisions com en el procés de creació de solucions i estratègies. Per aconseguir aquesta involucració grupal s’han aplicat conceptes de col·laboració, diàleg i la participació activa dins del conjunt de l’àmbit productiu de les pràctiques artístiques col·laboratives.
A més a més, la creació de la performance s’ha basat en el teatre comunitari. Aquesta tècnica basa el desenvolupament de l’objecte teatral en la participació i la reflexió crítica de les persones d’una mateixa comunitat. Estem parlant, no d’una obra preestablerta on un grup de persones representen uns papers, sinó d’un procés de creació des de zero i des de la comunitat. En aquesta metodologia es busca que les persones s’involucrin activament en temes d’interès comú.
Aquesta metodologia s’ha treballat en els diferents tallers que s’han realitzat:
En el primer taller s’introdueix als participants de la comunitat al projecte centrant el procés en ells com a representació de la comunitat i element principal. En aquest taller s’utilitzen metodologies participatives de l’estil de la pluja d’idees, grups de discussió o l’anàlisi de problemes i solucions. El resultat d’aquest taller és la voluntat de realitzar una intervenció performativa a l’espai públic per reivindicar els espais del barri com espais socials interculturals i de celebració de la diversitat.
Es parteix de la premissa d’emprar un artefacte, les màscares, com a element representatiu. Aquest permet al públic identificar-se en qualsevol dels performers. La funció de la màscara és eliminar la individualitat de la persona per representar la diversitat del barri amb les diferents formes i colors de les màscares.
En l’últim taller es defineix col·lectivament el desenvolupament d’aquesta performance. Aquest consisteix a realitzar una ruta des del barri del Carmen fins al barri de San Andrés, reproduint aquesta performance d’Art Públic itinerant. En el taller s’han emprat el teatre comunitari per designar unes actuacions reivindicatives en diferents parts del recorregut. D’aquesta manera, la performance comença amb els actors envoltant una reproducció del globus terraqüi, amb draps i aigua “netejant el món” a crit de “limpio” i exclamacions reivindicatives de caràcter polític. Exemplifiquen així els problemes del món i fomenten la reflexió de l’espectador. Aquest és només un exemple de les diferents actuacions del recorregut.
La performance es pot visionar a l’enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=nq41KVgipvg&t=8s
Quant als mitjans o recursos que s’han fet servir per a la difusió del projecte, s’han requerit diferents agents i actuacions. Tal com ens comenten des d’Aye Cultura Social, amb què ens hem posat en contacte, el projecte va comptar amb la intervenció d’una empresa de disseny encarregada de dissenyar l’apartat visual per a la difusió del projecte. Aquesta mateixa empresa va participar en la realització d’un dels tallers. Aquesta relació directa i interna amb el projecte, per part de l’agència de disseny, permet als dissenyadors obtenir un ampli coneixement del projecte de primera mà, i com podem observar en la seva imatge gràfica, un excel·lent resultat en l’apartat visual.
A banda de la realització de la imatge gràfica, el projecte també ha comptat amb la videògrafa Andrea Martínez, qui s’ha encarregat d’enregistrar tot el procés del projecte, des dels tallers fins a la totalitat de la performance. Gràcies a aquesta feina disposem de videoresums del projecte com l’enllaçat anteriorment.
Per a la difusió del projecte, de cara al públic general, s’han emprat dos canals paral·lels. Primerament, la web de l’entitat que promou el projecte, Aye Cultura Social, on es pot trobar tota la informació sobre el projecte així com els enllaços als vídeos esmentats. També s’ha emprat la web per a la difusió del dia de l’estrena de la performance.
Per complementar la difusió feta a través de la web, també han comptat amb les xarxes socials de l’entitat. En concret, s’han emprat Facebook, Twitter i Instagram, on s’han fet diferents publicacions sobre el projecte, així com de la data d’estrena.
Per últim, és important no menysvalorar la importància de la naturalitat d’un projecte de barri, on finalment, l’estratègia de difusió més important és el boca a boca entre veïns. També durant el mateix dia de la performance, la mateixa posada en escena és una mena de difusió en directe sobre el que està passant i que pot també crear interès al públic casual que s’uneix a l’experiència i acompanya la performance.
També ha tingut un paper important en el conjunt del projecte i pel que fa a l’anàlisi dels resultats la creació d’un grup de discussió que es va fer a posteriori. Aquest, com a tècnica d’investigació qualitativa en forma de discussió oberta, tracta d’obtenir una sèrie de respostes a partir d’un conjunt de preguntes plantejades inicialment a partir de la interacció i la col·laboració entre els diferents agents implicats en el projecte. Durant el desenvolupament de la discussió els diferents integrants del grup aporten els seus punts de vista i les possibles propostes de millora. D’aquesta forma, el projecte es manté viu, modificable i en evolució, de manera que aquestes aportacions es poden tenir en compte per a futures edicions o versions de la posada en escena.
En el cas concret de La Yapa, la funció i finalitat d’aquest grup ha estat la d’avaluar de forma quantitativa i qualitativa tot el procés des de la idea inicial fins a la posada en escena final. S’han tingut en compte les perspectives inicials i resultats obtinguts a través de la recollida d’impressions i percepcions aportades pels diferents participants i a través de l’observació i anàlisi de la resposta del públic, tan in situ en el moment en què va tenir lloc l’acció performativa com, posteriorment, a través dels medis i xarxes socials esmentats anteriorment.
En aquest sentit, és interessant tenir en compte el potencial que tenen els mitjans de comunicació i els nous medis com a eines de difusió, les quals permeten que els treballs i projectes artístics arribin a un nombre molt elevat de públic.
Fins aquí hem estat parlant de La Yapa com a acció performativa portada a terme a la ciutat de Murcia, però realment el projecte és un treball obert amb previsió de continuïtat. De fet, el projecte tindrà una nova posada en escena, aquesta vegada a Xile durant el 2023. En aquests moments s’ha confirmat El Algar, Cartagena i comptarà amb la col·laboració del Centro Gabriela Mistral, GAM, centre cultural contemporani ubicat en un edifici històric al cor de la ciutat de Santiago de Chile.
De la mateixa manera que a l’edició portada a terme a Múrcia, el proper projecte s’adapta al context i treballa amb el territori en aliança amb diferents agents de la comunitat amb l’organització prèvia d’una convocatòria de participació en la creació. Posteriorment, es constitueix el grup de participants tractant d’evidenciar la pluralitat d’aquest i es desenvolupa el procés de creació per finalitzar amb la mostra que tindrà lloc al territori.
Primera fase d’anàlisi
Aquest projecte, estrenat a Múrcia el maig de 2022, ha estat impulsat per Aye Cultura Social amb l’ajut de l’Instituto de las Industrias Culturales y las Artes de la Región de Murcia i amb la col·laboració del Centro Párraga i els diferents teatres municipals de l’Ajuntament de Múrcia com el Teatro Romea i el Teatro Circo Murcia.
A l’hora d’analitzar el present projecte artístic és necessari tenir en compte una sèrie de qüestions tals com quin és l’origen del projecte i el seu objectiu principal, quin tipus d’agents hi han participat i de quina manera s’han relacionat entre ells, quina ha estat la font de finançament, en quin context s’ubica i quin és el paper de l’art en aquest projecte.
Pel que fa a l’origen i l’objectiu del projecte, tal i com expliquen els promotors del projecte, La Yapa és una creació col·lectiva d’Art Públic itinerant al carrer produïda per La Aye Cultura Social i desenvolupada en col·laboració amb la comunitat on les màscares, la interacció amb l’entorn i l’experiència visual configuren múltiples marcs simbòlics en forma de comunió i resignificació de l’espai.
Un dels principals objectius del projecte és apropar l’art a la població i, al mateix temps, atorgar la possibilitat a la comunitat de apoderar-se a través de la visibilització de la pluralitat d’aquesta mitjançant la intervenció de l’entorn i creant una experiència simbòlica de reivindicació del territori, concretament l’espai públic i de barri com un espai de la gent i per a la gent a través d’una acció artística, tot sumant-hi l’espectacle i una performance del poble i per al poble.
Per aquest motiu l’equip artístic està composat per persones d’origen cultural, edat i capacitats diverses. A més a més, la idea és la de tractar de recuperar i reivindicar alguns espais infrautilitzats dels barris del Carmen i San Andrés de la ciutat de Múrcia. En aquest sentit, estem davant d’un projecte que podríem definir com a site specific amb un rellevant caràcter polític. Així doncs, en aquesta experiència de creació comunitària la intenció ha estat la de trencar amb la concepció de barri dormitori per impulsar el barri viu. En aquest procés s’obren diferents canals d’interacció social transformadors, donat que l’espectacle sorgeix des de la mateixa comunitat, apel·lant de forma més directa i connexa al públic a qui va dirigit: altres membres de la mateixa comunitat. Un dels objectius secundaris del projecte és atansar la cultura i el teatre a una gran part de la població que normalment no consumeix cultura de les arts escèniques. S’aconsegueix també amb aquesta experiència transformar l’espai públic en un espai de comunitat i societat on s’impulsa el joc, la reunió i la interacció entre la comunitat en el sentit més ampli de la paraula, incloent-hi tota mena de diversitats.
En aquest punt, és important valorar i ser conscients de la importància que tenen en aquest tipus de proposta la participació i col·laboració dels diferents agents implicats en el procés de materialitzar de l’obra artística. Això ens porta a analitzar conceptes con la agència dels diferents actants en relació a la teoria de l’actor-xarxa plantejada pel filòsof, sociòleg i antropòleg francès Bruno Latour. Per aquest teòric, tot procés creatiu és el resultat del conjunt d’interaccions i interrelacions entre els diferents actors, tant humans com no humans, que hi participen ja sigui de forma voluntària com pel simple fet de ser allà.
En el cas de La Yapa tenim, per una banda, l’actant humà format pel col·lectiu de persones que porten a terme la seva intervenció a l’espai públic afectant-lo i alhora sent afectats per aquest. D’altra banda, tenim les màscares, el propi espai, els carrers i el seu mobiliari que, en el paper com a actants no humans, participen aportant un context noves capes de significats al conjunt de l’acció.
A banda d’aquestes principals entitats impulsores, el projecte també ha comptat amb la participació d’un equip tècnic que ha garantit l’èxit de l’actuació. Començant pels seus protagonistes, els veïns i veïnes de la ciutat de Múrcia anomenats com a performers pel projecte: Rosalía Guirao, Youssouf Djalab, Roger Jaramillo, Amaya Liza, Carmen Liza, Armand Ndefeli, Dylan Sule, Susan Ríos, Julia Andreu. Seguint amb la participació de Cristina Fructuoso (La Bixa) en l’elaboració del disseny de vestuari, Carrie Palmer en la producció de la música, Andrea Martínez i David Torres en la producció de vídeo, Diego Montana en la producció de Fotografia, i Casa Chiribiri, Grupo Tariro i Cristian Weidman en el disseny visual i la creació de les màscares. Finalment, també ha comptat amb la intervenció de Silvia Martínz, Fran Ros, Susan Ríos, Paula Bagan i Emilio Manzano en la producció del projecte i amb Emilio Manzano en la mirada externa i l’espai escènic.
És també important analitzar i tenir en compte quin és el paper que ha tingut l’art en aquest projecte. Aquest ha tingut el paper de vehicle i eina a través de la qual s’ha portat a terme la defensa del discurs d’aquest. Com a treball d’Art Públic ha possibilitat l’apropament i participació de la ciutadania alhora que ha aportat noves capes de significació a l’entorn i a la comunitat. D’aquesta manera s’ha reclamat l’espai públic com a lloc de trobada i d’intercanvi d’idees i vivències.
L’acció té un evident caràcter performatiu atorgant als participants la capacitat de reivindicar i expressar-se a través de la teatralitat i la creació de les seves pròpies màscares.
Tenint en compte que La Yapa neix de la voluntat de promoure la creació d’art públic i comunitari. Aquesta experiència s’engega amb una sèrie de tres tallers de creació artística on es treballen de forma col·lectiva i, a través de la cocreació, les dinàmiques i el guió de la performance així com els aspectes visuals necessaris per a la realització d’aquest espectacle viu al carrer.
– Taller d’apropament a la creació col·lectiva i visual
– Taller de disseny plàstic i estètica de la màscara del espai públic
– Taller de construcció i intervenció a l’espai públic
Per tal de contextualitzar i entendre com ha estat el procés de producció del projecte és important tenir en compte quina ha estat la font de finançament i el context d’actuació que ha permès porta a terme l’acció des del plantejament inicial de la idea fins a la posada en escena final.
El finançament per desenvolupar el projecte va ser possible gràcies a la convocatòria de Ayudas a la producción de espectáculos de artes escénicas del Instituto de las Indústrias Culturales y Creativas de la Consejería de Cultura del Gobierno de la Región de Murcia.
Segons les bases de la convocatòria, publicades al Boletín Oficial de la Región de Murcia, nº 160 de 13 de juliol de 2022, l’ajut econòmic, d’un import de 100.000 euros, estava destinat a aquelles empreses i professionals de l’àmbit de les arts escèniques de la Región de Murcia amb produccions l’estrena de les quals, tinguessin lloc en el període comprès entre l’1 de gener de 2022 i el 31 de desembre de 2022.
Per poder participar-hi els interessats havien de presentar juntament amb la sol·licitud una sèrie de documents com la memòria del projecte, el pressupost d’aquest, una declaració responsable i una sèrie de documentació relacionada amb la fiscalitat.
Bibliografia i referències
Hola, Manuel.
Les similituds entre el projecte La Yapa i La gata perduda són moltes; a més de ser tots dos projectes concebuts per ser duts a terme de forma col·laborativa entre els agents que hi participen, treballant de manera assembleària, l’objectiu de tots dos també és apropar l’art a la població alhora que donar veu i visibilitzar els grups més vulnerables de la societat, tenint en comú aquest vessant reivindicatiu pel que fa al territori – en el cas de La gata perduda el barri del Raval, a Barcelona, i en el cas de La Yapa els barris del Carmen i San Andrés de la ciutat de Múrcia.
D’altra banda, pel que fa a les diferències, aquella més significativa és potser que La Yapa acaba representant-se a l’espai públic i, La gata perduda, al Liceu, un espai privat – tot i això, com hem pogut veure, els dos projectes es desenvolupen amb i des d’una comunitat diversa i plural de persones (representativa dels seus barris, on pretenen tenir impacte els projectes).
D’aquesta comparativa podem treure com a conclusió que les pràctiques artístiques col·laboratives tenen en molts casos l’objectiu de transformar el context sobre el qual treballen fent ús de l’art, i que en la mateixa línia sovint aquests projectes tenen un marcat caràcter polític i reivindicatiu. A més, pensem que amb la comparació dels dos projectes hem pogut aprendre com el procés i la manera de treballar és molt més important i té molt més impacte dins el context en el qual treballen que el producte final que s’esdevé.
Com a suggeriments per a continuar completant l’anàlisi, nosaltres no hem acabat d’entendre i hem trobat una mica a faltar una mica més d’explicació pel que fa a les formes en què el projecte de La Yapa es materialitza – en la part final del text s’assenyalen tres tallers que es realitzen dins del projecte a mode de preparació d’un acte performatiu, però no ens queda clar de què es tracta exactament aquest acte; és una representació teatral? Té algun element d’improvisació, o algun element del clown? Afecta i transforma d’alguna forma l’espai en què succeeix? És a dir, deixa una empremta física més enllà del moment en què la performance té lloc? I, més enllà de poder classificar-se dins de la categoria de performatiu… es du a terme aquesta performance/intervenció una sola vegada i, per tant, el projecte culmina en un únic acte final? O es fan diverses representacions itinerants en la ciutat de Múrcia o més enllà d’aquesta?
Tenim moltes ganes de veure la segona fase de la vostra anàlisi per continuar coneixent més a fons el projecte de La Yapa, ens està semblant molt interessant!!
Sílvia i Marina
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Manuel i Maria, us deixem per aquí el nostre comentari:
Pel que fa a les similituds i diferències en aquesta segona fase de l’estudi de cas, tal com en l’anterior ocasió, podem trobar tant punts en comú com divergències. Pensant en aquells aspectes més significatius, a més a més de compartir ambdós projectes una metodologia de treball col·laborativa i participativa (en què es treballa amb la cocreació artística), en tots dos casos també és precisament aquesta metodologia emprada la clau de l’èxit; doncs és a través d’aquesta que s’aconsegueix integrar i implicar completament les veïnes i veïns dels barris en totes les fases de creació i desenvolupament dels projectes.
Com a diferències, no tots els mitjans i mètodes de difusió són iguals (tot i que sí que trobem coincidències com la web, una forma de difusió molt habitual) i tampoc la continuïtat dels projectes és la mateixa. A més a més, com apunt curiós, ens ha semblat interessant el fet que en La Gata perduda és característic que els cors musicals vesteixin roba amb rostres dels veïns i veïnes del barri i, en el cas de La Yapa és precisament al revés; són els mateixos veïns que es tapen la cara amb màscares – segur que podríem extreure moltes idees de les diferents formes de representació i empoderament que poden emprar-se des de la pràctica artística.
Així, d’aquesta comparativa sens dubte podem aprendre -o més aviat continuar confirmant- que, en les pràctiques artístiques col·laboratives, allò que és més significatiu no és pas l’aparença del resultat final del projecte o la seva materialització, sinó el procés de cocreació que es desenvolupa fins aquest punt, i que transforma l’entorn i les persones que hi participen. Tot i que el pressupost i les formes de difusió són importants, al final en tots dos casos veiem que l’èxit dels projectes es mesura en la forma en què s’han situat en el seu context, el barri, i en els processos i transformacions que han desencadenat en aquest.
Per acabar, trobem molt interessant el fet que s’hagin especificat els tallers que s’han dut a terme per concebre el projecte, ja que ens ajuden a comprendre molt millor la manera de treballar a La Yapa. En la mateixa línia, pel que fa a l’explicació del resultat final del projecte, ara ens queda molt més clar com es materialitza, i la seva continuïtat.
Com a apunt, hem vist que comenteu que des del grup de discussió va avaluar-se el projecte de forma interna, però tenim curiositat de saber si, des de la seva font de finançament va demanar-se a posteriori algun informe del resultat final del projecte finançat?
Estarem esperant la vostra anàlisi final de La Yapa, una abraçada!
Marina Pérez i Sílvia Iglesias