La Yapa- segona fase de l’anàlisi

Manuel Castro Báez
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a La Yapa- segona fase de l’anàlisi

Debat1

  1. Sílvia Iglesias Matamoros
    Visibilitat: Públic

    Hola Manuel i Maria, us deixem per aquí el nostre comentari:

    Pel que fa a les similituds i diferències en aquesta segona fase de l’estudi de cas, tal com en l’anterior ocasió, podem trobar tant punts en comú com divergències. Pensant en aquells aspectes més significatius, a més a més de compartir ambdós projectes una metodologia de treball col·laborativa i participativa (en què es treballa amb la cocreació artística), en tots dos casos també és precisament aquesta metodologia emprada la clau de l’èxit; doncs és a través d’aquesta que s’aconsegueix integrar i implicar completament les veïnes i veïns dels barris en totes les fases de creació i desenvolupament dels projectes.
    Com a diferències, no tots els mitjans i mètodes de difusió són iguals (tot i que sí que trobem coincidències com la web, una forma de difusió molt habitual) i tampoc la continuïtat dels projectes és la mateixa. A més a més, com apunt curiós, ens ha semblat interessant el fet que en La Gata perduda és característic que els cors musicals vesteixin roba amb rostres dels veïns i veïnes del barri i, en el cas de La Yapa és precisament al revés; són els mateixos veïns que es tapen la cara amb màscares – segur que podríem extreure moltes idees de les diferents formes de representació i empoderament que poden emprar-se des de la pràctica artística.

    Així, d’aquesta comparativa sens dubte podem aprendre -o més aviat continuar confirmant- que, en les pràctiques artístiques col·laboratives, allò que és més significatiu no és pas l’aparença del resultat final del projecte o la seva materialització, sinó el procés de cocreació que es desenvolupa fins aquest punt, i que transforma l’entorn i les persones que hi participen. Tot i que el pressupost i les formes de difusió són importants, al final en tots dos casos veiem que l’èxit dels projectes es mesura en la forma en què s’han situat en el seu context, el barri, i en els processos i transformacions que han desencadenat en aquest.

    Per acabar, trobem molt interessant el fet que s’hagin especificat els tallers que s’han dut a terme per concebre el projecte, ja que ens ajuden a comprendre molt millor la manera de treballar a La Yapa. En la mateixa línia, pel que fa a l’explicació del resultat final del projecte, ara ens queda molt més clar com es materialitza, i la seva continuïtat.
    Com a apunt, hem vist que comenteu que des del grup de discussió va avaluar-se el projecte de forma interna, però tenim curiositat de saber si, des de la seva font de finançament va demanar-se a posteriori algun informe del resultat final del projecte finançat?

    Estarem esperant la vostra anàlisi final de La Yapa, una abraçada!

    Marina Pérez i Sílvia Iglesias

Anàlisi del projecte La Yapa

Manuel Castro Báez
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Anàlisi del projecte La Yapa

Debat1

  1. Marina Pérez Garrido
    Visibilitat: Públic

    Hola, Manuel.

    Les similituds entre el projecte La Yapa i La gata perduda són moltes; a més de ser tots dos projectes concebuts per ser duts a terme de forma col·laborativa entre els agents que hi participen, treballant de manera assembleària, l’objectiu de tots dos també és apropar l’art a la població alhora que donar veu i visibilitzar els grups més vulnerables de la societat, tenint en comú aquest vessant reivindicatiu pel que fa al territori – en el cas de La gata perduda el barri del Raval, a Barcelona, i en el cas de La Yapa els barris del Carmen i San Andrés de la ciutat de Múrcia. 

    D’altra banda, pel que fa a les diferències, aquella més significativa és potser que La Yapa acaba representant-se a l’espai públic i, La gata perduda, al Liceu, un espai privat – tot i això, com hem pogut veure, els dos projectes es desenvolupen amb i des d’una comunitat diversa i plural de persones (representativa dels seus barris, on pretenen tenir impacte els projectes). 

    D’aquesta comparativa podem treure com a conclusió que les pràctiques artístiques col·laboratives tenen en molts casos l’objectiu de transformar el context sobre el qual treballen fent ús de l’art, i que en la mateixa línia sovint aquests projectes tenen un marcat caràcter polític i reivindicatiu.  A més, pensem que amb la comparació dels dos projectes hem pogut aprendre com el procés i la manera de treballar és molt més important i té molt més impacte dins el context en el qual treballen que el producte final que s’esdevé.  

    Com a suggeriments per a continuar completant l’anàlisi, nosaltres no hem acabat d’entendre i hem trobat una mica a faltar una mica més d’explicació pel que fa a les formes en què el projecte de La Yapa es materialitza – en la part final del text s’assenyalen tres tallers que es realitzen dins del projecte a mode de preparació d’un acte performatiu, però no ens queda clar de què es tracta exactament aquest acte; és una representació teatral? Té algun element d’improvisació, o algun element del clown? Afecta i transforma d’alguna forma l’espai en què succeeix? És a dir, deixa una empremta física més enllà del moment en què la performance té lloc? I, més enllà de poder classificar-se dins de la categoria de performatiu… es du a terme aquesta performance/intervenció una sola vegada i, per tant, el projecte culmina en un únic acte final? O es fan diverses representacions itinerants en la ciutat de Múrcia o més enllà d’aquesta?

     

    Tenim moltes ganes de veure la segona fase de la vostra anàlisi per continuar coneixent més a fons el projecte de La Yapa, ens està semblant molt interessant!!

     

    Sílvia i Marina