La Yapa
Primera fase d’anàlisi
Aquest projecte, estrenat a Múrcia el maig de 2022, ha estat impulsat per Aye Cultura Social amb l’ajut de l’Instituto de las Industrias Culturales y las Artes de la Región de Murcia i amb la col·laboració del Centro Párraga i els diferents teatres municipals de l’Ajuntament de Múrcia com el Teatro Romea i el Teatro Circo Murcia.
A l’hora d’analitzar el present projecte artístic és necessari tenir en compte una sèrie de qüestions tals com quin és l’origen del projecte i el seu objectiu principal, quin tipus d’agents hi han participat i de quina manera s’han relacionat entre ells, quina ha estat la font de finançament, en quin context s’ubica i quin és el paper de l’art en aquest projecte.
Pel que fa a l’origen i l’objectiu del projecte, tal i com expliquen els promotors del projecte, La Yapa és una creació col·lectiva d’Art Públic itinerant al carrer produïda per La Aye Cultura Social i desenvolupada en col·laboració amb la comunitat on les màscares, la interacció amb l’entorn i l’experiència visual configuren múltiples marcs simbòlics en forma de comunió i resignificació de l’espai.
Imatge dels participants amb les màscares
Un dels principals objectius del projecte és apropar l’art a la població i, al mateix temps, atorgar la possibilitat a la comunitat de apoderar-se a través de la visibilització de la pluralitat d’aquesta mitjançant la intervenció de l’entorn i creant una experiència simbòlica de reivindicació del territori, concretament l’espai públic i de barri com un espai de la gent i per a la gent a través d’una acció artística, tot sumant-hi l’espectacle i una performance del poble i per al poble.
Per aquest motiu l’equip artístic està composat per persones d’origen cultural, edat i capacitats diverses. A més a més, la idea és la de tractar de recuperar i reivindicar alguns espais infrautilitzats dels barris del Carmen i San Andrés de la ciutat de Múrcia. En aquest sentit, estem davant d’un projecte que podríem definir com a site specific amb un rellevant caràcter polític. Així doncs, en aquesta experiència de creació comunitària la intenció ha estat la de trencar amb la concepció de barri dormitori per impulsar el barri viu. En aquest procés s’obren diferents canals d’interacció social transformadors, donat que l’espectacle sorgeix des de la mateixa comunitat, apel·lant de forma més directa i connexa al públic a qui va dirigit: altres membres de la mateixa comunitat. Un dels objectius secundaris del projecte és atansar la cultura i el teatre a una gran part de la població que normalment no consumeix cultura de les arts escèniques. S’aconsegueix també amb aquesta experiència transformar l’espai públic en un espai de comunitat i societat on s’impulsa el joc, la reunió i la interacció entre la comunitat en el sentit més ampli de la paraula, incloent-hi tota mena de diversitats.
Imatge d’una part de la posada en escena
En aquest punt, és important valorar i ser conscients de la importància que tenen en aquest tipus de proposta la participació i col·laboració dels diferents agents implicats en el procés de materialitzar de l’obra artística. Això ens porta a analitzar conceptes con la agència dels diferents actants en relació a la teoria de l’actor-xarxa plantejada pel filòsof, sociòleg i antropòleg francès Bruno Latour. Per aquest teòric, tot procés creatiu és el resultat del conjunt d’interaccions i interrelacions entre els diferents actors, tant humans com no humans, que hi participen ja sigui de forma voluntària com pel simple fet de ser allà.
En el cas de La Yapa tenim, per una banda, l’actant humà format pel col·lectiu de persones que porten a terme la seva intervenció a l’espai públic afectant-lo i alhora sent afectats per aquest. D’altra banda, tenim les màscares, el propi espai, els carrers i el seu mobiliari que, en el paper com a actants no humans, participen aportant un context noves capes de significats al conjunt de l’acció.
A banda d’aquestes principals entitats impulsores, el projecte també ha comptat amb la participació d’un equip tècnic que ha garantit l’èxit de l’actuació. Començant pels seus protagonistes, els veïns i veïnes de la ciutat de Múrcia anomenats com a performers pel projecte: Rosalía Guirao, Youssouf Djalab, Roger Jaramillo, Amaya Liza, Carmen Liza, Armand Ndefeli, Dylan Sule, Susan Ríos, Julia Andreu. Seguint amb la participació de Cristina Fructuoso (La Bixa) en l’elaboració del disseny de vestuari, Carrie Palmer en la producció de la música, Andrea Martínez i David Torres en la producció de vídeo, Diego Montana en la producció de Fotografia, i Casa Chiribiri, Grupo Tariro i Cristian Weidman en el disseny visual i la creació de les màscares. Finalment, també ha comptat amb la intervenció de Silvia Martínz, Fran Ros, Susan Ríos, Paula Bagan i Emilio Manzano en la producció del projecte i amb Emilio Manzano en la mirada externa i l’espai escènic.
És també important analitzar i tenir en compte quin és el paper que ha tingut l’art en aquest projecte. Aquest ha tingut el paper de vehicle i eina a través de la qual s’ha portat a terme la defensa del discurs d’aquest. Com a treball d’Art Públic ha possibilitat l’apropament i participació de la ciutadania alhora que ha aportat noves capes de significació a l’entorn i a la comunitat. D’aquesta manera s’ha reclamat l’espai públic com a lloc de trobada i d’intercanvi d’idees i vivències.
L’acció té un evident caràcter performatiu atorgant als participants la capacitat de reivindicar i expressar-se a través de la teatralitat i la creació de les seves pròpies màscares.
Tenint en compte que La Yapa neix de la voluntat de promoure la creació d’art públic i comunitari. Aquesta experiència s’engega amb una sèrie de tres tallers de creació artística on es treballen de forma col·lectiva i, a través de la cocreació, les dinàmiques i el guió de la performance així com els aspectes visuals necessaris per a la realització d’aquest espectacle viu al carrer.
– Taller d’apropament a la creació col·lectiva i visual
– Taller de disseny plàstic i estètica de la màscara del espai públic
– Taller de construcció i intervenció a l’espai públic
Imatge d’un dels tallers impartits
Per tal de contextualitzar i entendre com ha estat el procés de producció del projecte és important tenir en compte quina ha estat la font de finançament i el context d’actuació que ha permès porta a terme l’acció des del plantejament inicial de la idea fins a la posada en escena final.
El finançament per desenvolupar el projecte va ser possible gràcies a la convocatòria de Ayudas a la producción de espectáculos de artes escénicas del Instituto de las Indústrias Culturales y Creativas de la Consejería de Cultura del Gobierno de la Región de Murcia.
Segons les bases de la convocatòria, publicades al Boletín Oficial de la Región de Murcia, nº 160 de 13 de juliol de 2022, l’ajut econòmic, d’un import de 100.000 euros, estava destinat a aquelles empreses i professionals de l’àmbit de les arts escèniques de la Región de Murcia amb produccions l’estrena de les quals, tinguessin lloc en el període comprès entre l’1 de gener de 2022 i el 31 de desembre de 2022.
Per poder participar-hi els interessats havien de presentar juntament amb la sol·licitud una sèrie de documents com la memòria del projecte, el pressupost d’aquest, una declaració responsable i una sèrie de documentació relacionada amb la fiscalitat.
Bibliografia i referències
- Aye Cultura Social. (2022, Juliol 21). LaYapa Vídeo Murcia 2022. Arte Público Comunitario. La Aye Cía – Aye Cultura Social[Video]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=nq41KVgipvg
- João Henrique (sd). Banco de Saberes. http://org/es_es/la-yapa/
- LA YAPA. (sd). Aquí Es Fa Cultura. https://www.barcelona.cat/aqui-es-fa-cultura/es/culturopolis/participantes/proyectos/la-yapa
- La Yapa – Aye Cultura Social. (2022, Agost 30). Aye Cultura Social. https://ayeculturasocial.com/layapa/
- Sede electrónica de la Administración Pública de la C.A.R.M. – Ayudas a la Producción de espectáculos de Artes Escénicas. (n.d.). https://sede.carm.es/web/pagina?IDCONTENIDO=2495&IDTIPO=240&RASTRO=c$m40288#seccion-basica
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Manuel.
Les similituds entre el projecte La Yapa i La gata perduda són moltes; a més de ser tots dos projectes concebuts per ser duts a terme de forma col·laborativa entre els agents que hi participen, treballant de manera assembleària, l’objectiu de tots dos també és apropar l’art a la població alhora que donar veu i visibilitzar els grups més vulnerables de la societat, tenint en comú aquest vessant reivindicatiu pel que fa al territori – en el cas de La gata perduda el barri del Raval, a Barcelona, i en el cas de La Yapa els barris del Carmen i San Andrés de la ciutat de Múrcia.
D’altra banda, pel que fa a les diferències, aquella més significativa és potser que La Yapa acaba representant-se a l’espai públic i, La gata perduda, al Liceu, un espai privat – tot i això, com hem pogut veure, els dos projectes es desenvolupen amb i des d’una comunitat diversa i plural de persones (representativa dels seus barris, on pretenen tenir impacte els projectes).
D’aquesta comparativa podem treure com a conclusió que les pràctiques artístiques col·laboratives tenen en molts casos l’objectiu de transformar el context sobre el qual treballen fent ús de l’art, i que en la mateixa línia sovint aquests projectes tenen un marcat caràcter polític i reivindicatiu. A més, pensem que amb la comparació dels dos projectes hem pogut aprendre com el procés i la manera de treballar és molt més important i té molt més impacte dins el context en el qual treballen que el producte final que s’esdevé.
Com a suggeriments per a continuar completant l’anàlisi, nosaltres no hem acabat d’entendre i hem trobat una mica a faltar una mica més d’explicació pel que fa a les formes en què el projecte de La Yapa es materialitza – en la part final del text s’assenyalen tres tallers que es realitzen dins del projecte a mode de preparació d’un acte performatiu, però no ens queda clar de què es tracta exactament aquest acte; és una representació teatral? Té algun element d’improvisació, o algun element del clown? Afecta i transforma d’alguna forma l’espai en què succeeix? És a dir, deixa una empremta física més enllà del moment en què la performance té lloc? I, més enllà de poder classificar-se dins de la categoria de performatiu… es du a terme aquesta performance/intervenció una sola vegada i, per tant, el projecte culmina en un únic acte final? O es fan diverses representacions itinerants en la ciutat de Múrcia o més enllà d’aquesta?
Tenim moltes ganes de veure la segona fase de la vostra anàlisi per continuar coneixent més a fons el projecte de La Yapa, ens està semblant molt interessant!!
Sílvia i Marina